29 de juny de 2010

Centralitat política i ambigüitat nacional


-->
De director de concert a explorador de noves vies, vet aquí l’evolució d’un líder ple d’ambigüitats, vet aquí l’evolució en 24 hores a partir de la sentència de l’Estatut que sembla haver experimentat el líder de CiU.
De demanar el concert econòmic s’ha passat a explorar noves vies de “sobiranisme” que no hem de confondre amb independentisme. Noves vies que curiosament porten de nou al concert!
Ens acaben de rebolcar l’Estatut i ara es pretén aconseguir el concert econòmic!
A qui vol convèncer l’Artur Mas? Fins abans d’ahir havia de jugar amb la suficient dosi d’ambivalència per fer creïble el seu missatge a aquell suposat percentatge del seu electorat que no és independentista, sense decebre a la resta que si que ho és.
Avui tot ha canviat amb la sentència de l’Estatut. El poble de Catalunya demana una definició clara respecte del camí a seguir.
No és pot continuar jugant amb la ambigüitat, no és tracta de fer la política d’un país normal en la que tothom vol buscar la centralitat per aconseguir el màxim nombre de vots a banda i banda. Estem parlant de política nacional, i aquí és on la dosi d’ambigüitat no és adequada en moments com l’actual., quan el nostre país ha patit una forta sotragada, que deixa molt clares quines són les relacions que Espanya vol amb Catalunya; relacions de subjugació, de vassallatge pur i dur.
En política nacional catalana és pràcticament impossible aconseguir la centralitat, perquè la centralitat porta aparellades unes fortes dosis de submissió, que ara quasi ningú està ja disposat a tolerar.
En política en clau nacional, mai no és pot ser central, com a molt és pot ser neutral. Però per a ser neutral cal ser molt honest. En primer lloc per ser honestament neutral cal que es contempli que les parts enfrontades juguen amb les mateixes regles i disposen de les mateixes oportunitats d’exercir lliurement els seus drets com a país.
En la política catalana no és pot ser neutral perquè s’enfronta un nació sense estat a una altra que té tot un estat al darrera. En el cas de Catalunya buscar la centralitat nacional, la neutralitat, equival a jugar descaradament a favor del més fort, del que ho té tot de la seva part. En política nacional catalana ser ambigu o neutral, en les circumstàncies actuals, és anar contra el dèbil, contra Catalunya.
És per això que en aquests moments no hi caben ambigüitats, neutralitats, ni febleses. La Gent del nostre país espera una decisió ferma i decidida, espera un líder que la tregui d’aquest atzucac al que ens han portat tots aquests anys de política pusil·lànime..
29 de juny de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada