9 de juny de 2010

La IP d'en Lòpez Tena i en Bertran és un parany?


-->
Les consultes varen néixer al marge dels partits. Que fos al marge d’alguns d’ells és normal, però que fos al marge d’altres, no! Després d’anys de “vacances nacionals”, ara es lleven i pretenen capitalitzar, subtilment, l’esforç de molt gent.
Si alguns dels actuals partits que hi ha al Parlament (CiU, Esquerra i ICV) admeten a tràmit la proposta de referèndum, si com diu el titular d’algun diari: “Comença el procés perquè Catalunya exerceixi el dret a l’autodeterminació”, algú pot pensar, per què amoïnar-nos? Les coses van bé, ja se’n cuiden els partits d’això de la independència!
Malauradament tinc la impressió que tot això és un parany. Un parany que pot desmobilitzar, desmotivar i , per damunt de tot, desorganitzar o impedir la creació d’alguna formació política que posi en perill les “status-quo” de determinats partits.
Ara començaran els tràmits de la IP admesa. Hi haurà algun entrebanc que posarà el PP, el PSC o fins i tot Ciutadans. Després tots a recollir firmes i procurar que aquestes siguin admeses. Després a debatre, aprovar i fixar una data... Tot això si des del govern de l’Estat no hi ha res impugnable o recorrible i ...“anar-hi anant – anar-hi anant” fins d’aquí un any o més, que ja hauran passat les eleccions al Parlament.
No ens refiem pas que els partits que avui han admès a tràmit la IP el dia que es debati al ple del Parlament acabin votant a favor. Avui hem pogut llegir les declaracions de l’Oriol Pujol dient que s’oposaran a aquesta iniciativa en el ple, perquè diu “que no servirà de res, si l’autorització final és de l’Estat espanyol” i “que s’està gestant un engany monumental”, “que la prioritat de CiU és la defensa de l’Estatut”. No se que en deu pensar algun convergent com el Sr. Tena de tot això. A quantes opcions juguen els convergents? Això és esquizofrènic!
Mentre, doncs, tots distrets de l’objectiu de promoure una candidatura transversal i d’ampli espectre. Una candidatura que pugui entrar al parlament amb un nombre suficient de diputats. Això si que els fa por, que un dia sumin la majoria per a proclamar unilateralment la independència de Catalunya des del mateix Parlament. Llavors un cop proclamada i negociada la independència, és el moment d’organitzar el referèndum, no pas abans.
Ara és el moment de continuar treballant en defensa de les nostres llibertats i de construir una alternativa a l’actual marasme en que viu el món polític al nostre país. No és el moment d’escoltar els cants de sirena, ni molt menys de deixar que traspassin la porta els “cavalls de Troia”. Com a primera fita ens cal modificar la composició de l’actual Parlament per aconseguir una majoria independentista de debò. Malgrat tot, la recollida de firmes pot ser positiva per demostrar la voluntat majoritària del poble català en defensa de la seva independència.ç
Per últim, recordar que la pregunta de la IP admesa no és pas la mateixa que s’està votant a les consultes populars, pregunta que si era la de la IP que no s’ha admès la Parlament, “per no ser constitucional”. Només ho apunto!
Mataró, 9 de juny de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada