20 de juny de 2010

Sobiranisme no és independentisme


-->
Sobiranisme no és independentisme
Compte amb els termes, altrament ens poden entabanar. Els darrers temps està fent “furor” la paraula sobiranisme. Aquesta és una paraula relativament nova, “de manera que ni els correctors ortogràfics la reconeixen”. En canvi, cada cop és més utilitzada en substitució del mot independentisme.
Veiem; La sobirania, que no el sobiranisme, seria la capacitat de decidir. Estaríem, doncs, fent una acció sobirana quan participem en un referèndum independentment del que votem. Ara bé, aquesta acció sobirana, en el cas de Catalunya, davant d’un referèndum, tan es pot exercir per donar el si a la independència com el no. Es pot ser sobiranista sense necessitat de ser independentista.
Quan un grup polític o partit es proclama sobiranista no està dient que sigui independentista, l’únic que esta dient és que vol exercir el dret a decidir. Ara aquests dies se’ns parla molt d’això, del dret a decidir, fins i tot han sortit personatges, inesperats per a molts, defensant aquest dret a decidir. Però no hem de confondre el dret a decidir amb independentisme. Al contrari, en democràcia ni tant sols hauríem de demanar aquest dret a decidir, que es intrínsec del sistema, en democràcia ja es pressuposa que som sobirans, senzillament hem de decidir!
Abans, de tot això se’n deia el dret a l’autodeterminació. Recordo que fa anys quan algú parlava del tema, des d’algun partit espanyolista, se li havia contestat que ja ens estàvem autodeterminant cada cop que participàvem en unes eleccions i votàvem a un partit. I tenien raó, perquè en les eleccions votem partits i votem els programes que ens proposen, si aquests partits que votàvem no proposaven la autodeterminació no hi havia, doncs, res a dir.
Hi ha grups polítics que fan èmfasi en el dret a decidir i en el sobiranisme i d’altres que proposen senzillament que exercim aquest dret, no pas que el demanem, per a proclamar la independència de Catalunya des del Parlament.
Els sobiranistes proposen camins incerts que segurament més tard o més aviat ens trobarem barrats, que ens seran difícils de franquejar. Altrament, els independentistes proposen solucions, que malgrat ser aparentment “no legals” no contravenen cap dret democràtic internacionalment reconegut.
En les properes eleccions hi haurà dos grups de partits, els independentistes que proposaran la proclamació de la independència des d’una majoria suficient al parlament, i per altra el sobiranistes; i aquí es podrien incloure tots els altres si fossin demòcrates de debò, estic parlant del PSC i el PP. El que passarà és que el mot “sobiranisme” serà utilitzat per determinada força, CiU, i confondrà a la gent perquè aquest grup no és pas independentista. Els altres grups, PSC i PP, són d’una debilitat democràtica tal, que volen una democràcia acotada i censurada en la que la gent ni tant sols pugui decidir quedar-se a Espanya, que és el que aquests dos partits defensen.
20 de juny de 2010

4 comentaris:

  1. Hola, Pere.
    Fa dies que vaig trobar el teu bloc i li he fet algun cop d'ull. Simplement, enhorabona per un espai d'expressió interessant.

    I bé, sobre aquesta última entrada, em crida l'atenció aquesta frase, que assenyales en negreta:
    "Però no hem de confondre el dret a decidir amb independentisme. Al contrari, en democràcia ni tant sols hauríem de demanar aquest dret a decidir, que es intrínsec del sistema, en democràcia ja es pressuposa que som sobirans, senzillament hem de decidir!"

    Això que sembla de calaix, queda en suspens molt sovint. I es posa en dubte cada vegada que Catalunya fot alguna (suposada) embrenzida contra la unidad. Bé, anys tenim per lluitar-hi a favor.

    No m'estenc més. Repeteixo: enhorabona.

    ResponElimina
  2. Perdona que hi torni.
    Hi llegeixo crítiques a CiU, que les entenc, i algunes les comparteixo. Però jo em pregunto: què pot fer una persona, per independentista que arribi a ser, si no se sent vinculada a les esquerres? Suposo que dues opcions: posicionar-se amb ERC (o altres grups minoritaris) tot i no sentir-se d'esquerres, o bé sentir-se d'un grup que no defensa obertament la independència, que és més afí a la meva ideologia (en l'eix dreta-esquerra em refereixo), sabent a més que hi ha molta gent a dins igual d'independentista??

    ResponElimina
  3. Bé Joan al meu modest entendre el tema esquerra dreta dins de l'eix nacional, per a mi, es sobrer. Ara cal votar qui demani la independència de forma clara. Si no ets d'esquerres i en canvi ets independentista CiU no sembla pas la resposta. Espero que d'aquí al novembre hi hagi alguna altra opció a qui votar, sinó l'independentisme quedarà orfe,ja que ERC insistirà en el Pack(Esquerra-independentista)i a CiU per molts independentistes que hi hagi dins, no sé que vols que et digui, si n'hi ha tants potser que donin un cop de timó, no?

    ResponElimina
  4. Espero que la JNC properament iniciï el cop de timó aquest. Per bé que l'entesa amb Unió es farà complicada...

    Evidentment, sempre he prioritzat l'eix nacional i per mi la política es desfà entre Catalunya-Espanya. Però realment he viscut de prop el govern d'ERC i no tinc moral per tornar-los a votar. I el problema de les opcions que puguin anar sorgint sol ésser el de sempre, que neixen coixes i moren d'èxit al cap de poc. Esperem que algun dia algú em demostri el contrari.

    Bé, en seguirem parlant. Que ja veuràs que ara amb una "caja de ámbito nacional" sovint en tindrem motius...

    ResponElimina