23 de juny del 2010

Un comentari sobre la reforma laboral

Un comentari sobre la reforma laboral

-->
Ahir, dia 22 de juny, es va aprovar el Decret de la reforma laboral. El PSOE, s’ha quedat sol en l’aprovació, però l’ha pogut tirar endavant amb l’aquiescència del PP, de CiU i del PNB. Aquesta reforma laboral no convenç ningú, per això no és d’estranyar que el titular de La Vanguardia” de diumenge, diari poc sospitós de vel·leïtats obreristes, digués que “la reforma laboral no serveix per a crear llocs de treball a curt termini”.
Que amb la reforma del mercat laboral es crearien llocs de treball, aquesta ha semblat ser l’excusa que ha fet servir el Govern per aprovar-la, però dóna la impressió que més que res ha estat un “moviment tàctic”, fet a corre-cuita, per presentar-se davant la UE i els Mercats Internacionals, mostrant que des del Govern es fa quelcom. El mateix que va passar fa uns dies amb les retallades a les prestacions i als salaris dels funcionaris; cal pensar que no només són funcionaris els senyors encorbatats del ministeri, també ho són els treballadors de la sanitat, de correus, de l’ensenyament, els bombers, etc..., estem parlant de quasi dos milions de persones.
La reforma del mercat de treball, tal i com està plantejada, semblaria que només serveix, en primera instància, per acabar d’esporgar. És a dir, servirà perquè grans empreses o les divisions de grans empreses puguin reestructurar el negoci. Si a qualsevol empresa que durant un temps presenti resultats negatius li es permès acomiadar a millor preu, algú dubta que moltes donaran aquests mals resultats? I, algú dubta que aprofitaran per fer neteja? Algú tindrà capacitat per controlar si aquestes pèrdues que declarin són reals o dibuixades?
Aquesta és una llei que afavoreix les grans corporacions, ja que la petita i mitjana empresa va tan escanyada, que ni a meitat de preu segurament es pot permetre acomiadar. A més, en aquest cas, poden haver-hi moltes altres implicacions, ja que a la petita empresa es poden donar més situacions d’empatia, que no pas a les grans corporacions on el treballador no deixa de ser un número i a cap dels seus directius li ha caigut mai cap anell per acomiadar, deslocalitzar, etc..., ja que les decisions es prenen des de la distància física i humana.
La millor forma d’assegurar el creixement, també dels llocs de treball, és l’increment de l’activitat econòmica. Aquest increment de l’activitat econòmica pot venir determinat per la capacitat de consum interior i exterior, així com la competitivitat de les nostres empreses. A cap país d’Europa s’està tantes hores a la feina per fer tan poc, potser que ens ho fem mirar! Un altre tema pendent és la qualificació professional, la formació, l’ofici com a coneixement i creixement constant; l’adaptació a les noves tecnologies per poder donar valor afegit i crear productes de qualitat.
Veient tot això, sentint les declaracions de polítics de tots els colors i tendències, en el que sembla que hi ha consens és que aquesta reforma no serveix per al propòsit que en teoria la justifica. És un nou engany d’un govern a la deriva, que fa temps que no fa el que ha de fer, ha passat del dispendi irresponsable, com si fos un nou ric, a una política “d’escanyapobres”.
No es crearà en primera instància més treball, ni molt menys les empreses començaran a aparèixer com bolets a la tardor. Els treballadors veuran disminuïts els seus drets i pot haver-hi un increment notable del malestar social, per la por a perdre el lloc de treball o per la pèrdua efectiva del treball.
Els sindicats jugaran el seu paper. Algú els acusa de defensar només els interessos dels qui treballen i tenen feina. Diuen, en alguns mitjans, que els sindicats no es preocupen per la gent que està aturada i que gràcies a reformes laborals, com les que es proposen, la gent accedirà al mercat de treball; ja es veu que això que la reforma laboral incrementarà els llocs de treball no és cert. Els sindicats són els primers interessats que creixi el mercat de treball, ja que creix la possibilitat de tenir més gent afiliada i incrementar la seva representativitat. Els sindicats estan interessats a millorar el benestar col·lectiu dels ciutadans, cosa que també hauria de preocupar la majoria de grups polítics i principalment el Govern. En el que segur que no estan interessats els sindicats és a permetre que s’aprovi una Llei que el primer que aparentment presenta és “més atur a l’horitzó”.

Ah! Em descuidava de fer notar que una part de les indemnitzacions per acomiadaments les deixaran de pagar les empreses, ho farà el fons de garantia salarial (FOGASA).

23 de juny de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada