13 de desembre de 2015

20D El vot i l’abstenció dels beneïts

En aquest país estem a punt de demostrar que som una colla de beneïts. Probablement a les eleccions vinents del dia 20 de desembre sigui a Catalunya on “Podemos” obtingui els seus millors resultats. Segurament també ho aconsegueixi C’s. Per altra banda, el més segur és que la participació no arribi ni de bon tros al 78%; entre altres raons perquè molt independentista es quedarà a casa.

“Podemos” pot obtenir un bon resultat a Catalunya. Ho farà gràcies a la col·laboració entusiasta de l’esquerra més dogmàtica i d’alguns que fins ara creiem “molt independentistes”, però que la seva prioritat no és pas la independència pel que hem anat veient. Un gruix molt important dels diputats de la tercera i quarta força política del futur Parlament, Congrés, espanyol els obtindran a Catalunya. Uns ho aconseguiran fiant tot a un canvi que pugui arribar a permetre un referèndum a Catalunya. Els altres ho faran venent l’esperança d’una modernització i una regeneració impossible, encara menys de la seva mà! Després del 20D tots els seus votants. Dels uns i dels altres, quedaran amb un pam de nassos i au vinga, fins a la següent!

A quasi 40 províncies de l’Estat espanyol només trauran diputats la primera i la segona força política; a aquests llocs per sota d’un 20% dels vots és dificilíssim obtenir representació. Serà aquí on s’ajudarà a mantenir el bipartidisme espanyol. Serà un bipartidisme potser “més reduït”, menys aclaparador i, per tant, més imperfecte. Però bipartidisme al cap i a la fi. En cas de ser el PP la força més votada possiblement C’s es decantarà per ells o els deixarà governar en minoria. Cosa que realment, donat el cas, dubto; atenent tota la colla d’arribistes que han desembarcat en la formació esperant quelcom a canvi.

Per tant, l’opció menys útil per a la governabilitat de l’Estat, pel resultat que obtindrà, serà “Podemos”. Fins i tot una possible carambola, si entressin amb força els partits minoritaris i “perifèrics”, podria obligar a fer un pacte a 3 més o menys explícit al Parlament espanyol. Seria un acord per fer un govern a tres bandes o que permetés tolerar el govern de la minoria majoritària, amb pactes puntuals; sempre això seria si es dóna el cas que la suma de C’s i PP no és de més de 175 diputats. Qui probablement quedaria fora d’aquestes possibles combinacions seria “Podemos”.

La gent de Pablo Iglesias ens vol fer creure als catalans, i la gent de l’entorn d’ICV-EuA s’hi agafa com a un ferro roent, que en cas de guanyar les eleccions propiciaria un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Com ho farà? Li calen d’entrada 240 diputats al Congrés, també amplia majoria al Senat. “Podemos" probablement obtingui, en el millor dels casos, al voltant d’un 15% dels diputats que serien necessaris per arribar a aquesta majoria qualificada. Al capdavall, com en una espècie de repetició del que ha estat durant molts anys el PSOE, “Podemos” aconseguiria el suport suficient a Catalunya per anar fent la viu-viu i ser forts a Madrid. El vot de molts catalans serviria, doncs, per a mantenir un “tinglado” a Madrid. Un “tinglado” en el que d’entrada es pensaria en clau espanyola i que poc podria fer per Catalunya.

Pel que fa a l’abstenció, per part de gent que va votar “independència” el passat 27S no cal insistir gaire. Si fins ara, per falta d’acord entre JuntsxSi i la CUP, qui sembla ingovernable és Catalunya, un vot massiu a les opcions que representa DiL i ERC possiblement traslladaria aquest mal de cap a Madrid; si realment, com no és tan improbable que passi, el vot queda lo suficient fragmentat perquè, com dèiem abans, dues forces no sumin 176 diputats. Això, lògicament, dependrà de la distribució del vot. Però també del resultat que obtinguin els partits regionalistes i nacionalistes.

Igualment serà, segurament, a Catalunya on C’s pugui obtenir un dels seus millors resultats. A diferència de la gent de Pablo Iglesias, C’s pugui tenir també un resultat més exitós a altres províncies. Tot plegat els perfila i assegura d’entrada ser la tercera força política a l’Estat. Si ho aconsegueixen serà gràcies, en gran part, als vots que obtingui a Catalunya.

És, per tant, absurd per als interessos de Catalunya, de la independència del país, practicar l’abstenció el diumenge vinent dia 20. Ho serà perquè els partits que van formar part de JuntsxSi obtindrien, donat el cas, una representació que posaria en entredit el Procés i, segons l’abast dels resultats, també el seu lideratge.

La beneiteria dels abstencionistes, faria costat a la beneiteria dels “outsiders” que, per molt que diguin, quedaran al marge de la governabilitat de l’Estat espanyol i, per tant, de fer del tot impossible el que ens prometen; un referèndum d’autodeterminació.

També serà de beneït votar a C’s que a l’únic que aspira és a fer de crossa del PP i que en cas que tingui suficient força, per condicionar la governabilitat d’Espanya, l’únic que proposaran és recentralització i uniformització. En aquest cas Catalunya no tindria més recursos per a la seva gent, ans al contrari la tendència seria a perdre’n. És molt difícil fer-los entendre als votants de Ciudadanos el perjudici que per a Catalunya, per a ells i llurs famílies, té el fet de fiar el vot a una força nacionalista espanyola com és C’s. Potser, al cap i a la fi, és que nosaltres els que volem que Catalunya sigui un estat no ens hem adonat encara que molts dels votants de Ciudadanos tenen un secret que desconeixem: “posen un tros d’espanyolisme a l’olla cada dia”.

13 desembre 2015

P.S. He obviat expressament parlar del PSOE a Catalunya. Aquests tindran un vot important, però cada cop més residual, de la gent que té com a referent no pas el PSC si no el PSOE de Felipe i Zapatero. Un PSOE que ara ja es presenta amb una gran bandera nacionalista, l’espanyola! Pel que fa al PP, ja ni tan sols ompliré una línia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada