9 de desembre de 2015

La importància del 20D per a Catalunya

Quan om està insatisfet amb una companyia d’assegurances i vol deixar-la cal avisar-la amb un temps previ determinat. Segurament la deixes perquè és massa cara o bé has fet un comunicat d’una incidència o accident i no t’han atès bé. Mentre comuniques la teva intenció de marxar i fins que aquesta no es fa efectiva pot haver-hi algun problema. Per tant, el més lògic, ja que encara no estàs donat d’alta a la nova companyia, és que acabis reclamant a la companyia de la qual no estàs satisfet i que vols deixar. Entre altres raons, perquè encara l’estàs pagant.

Una mica el que ara mateix ens passa amb l’Estat espanyol. Salvant totes les distàncies entre una cosa i una altra. Pagar, paguem! El Servei tampoc es satisfactori! I del tracte no cal parlar. Però encara és la nostra “Companyia”. No la podrem deixar fins que no en tinguem una altra. Si ja sé que la desconnexió sentimental ja fa temps que molts l’hem fet, per això la volem deixar! Però mentre no puguem fer efectiva aquesta marxa, perquè no hem “trobat una nova companyia”, encara poden passar moltes coses. “Cal guardar el número d’emergències i els impresos de comunicat d’accidents”.

Per això veig amb un cert neguit “l’alegria” amb què molts es manifesten aquests dies respecte a què a les eleccions del dia 20D no s’ha d’anar a votar. Que a Espanya no hi hem d’anar fer res, diuen, com si ja haguéssim marxat. Malauradament no és el cas i vist com està tot potser encara no som ni en condicions de donar un avís gaire seriós del termini en què pensem deixar “l’actual Companyia”.

Molts, després d’aquests darrers anys de manifestacions i de les eleccions del dia 27S, semblen haver quedat desfonats. No n’hi ha per menys! La incertesa al voltant de les negociacions per la investidura del President i la formació de nou Govern de la Generalitat hi contribueixen de manera molt significativa. Vam començar l’actual legislatura del Parlament català amb una arrancada de pura sang i una aturada de burro. Una declaració d’intencions que ha estat un brindis al sol, per la manca d’un Govern que pugui dur-la a terme. Mentre “La companyia” ens estreny tot el que pot; ni ens dóna millor servei –al contrari -, ni ens paga les incidències, ni ens millora la quota... Ho fa perquè sap que encara no estem en disposició de canviar de “companyia”.

Doncs bé, aquests desfonats, desenganyats, cabrejats, emprenyats..., no n’hi ha per menys, són els que diuen que el dia 20 de desembre no aniran a votar, que no hi hem d’anar a fer res a Espanya! Segur que no hem d’anar fer res d’important pel que fa a la governabilitat d’Espanya. Ni molt menys participar en el Govern Central, cosa que mai han fet ni CiU ni ERC. Simplement hem d’anar a fer gruix, com més millor! Perquè, quan, ja donat el cas que tinguem “la nova companyia”, puguem deixar un bon forat a l’hemicicle de les Corts espanyoles. Un bon buit! Però mentre no tinguem el nostre Estat, això de ser allà ens agradi o no, ens faci mandra, basarda, fins i tot “grima”, caldrà fer-ho! Entre altres raons, per una de molt prosaica; “perquè encara paguem la quota i encara ens han de donar servei”. Cal ser allà per vigilar tot això i aixecar la veu, reclamar, quan no ens ho facin bé. A la pràctica i tal com estan les coses, sempre!

Però també hi ha raons “més polítiques”, com si les altres no ho fossin! Una d’aquestes raons seria: el reforç moral d’una victòria, per un simple primer lloc d’un partit unionista, que es donaria a les tesis de l’Estat espanyol. El convenciment que ja no hi hauria intenció de marxar seria per a ells total. Amb el que la pressió que patiríem seria corregida i augmentada sobre la que ja patim. Si a més afegíssim que la coalició de l’actual President de la Generalitat ja ni tan sols quedés com a segona força política, no em vull arribar a imaginar que passaria després del "27 de Desembre".

Si el dia 20 de Desembre al vespre, Ciutadans ha quedat com a primera força política hem begut oli. Serà poc o molt l’oli que beurem i dependrà del gruix de vots que obtinguin i a la distància que hagin quedat la segona i tercera força i si aquestes són les dues que formen part de la coalició de Junts pel SI. Parteixo de la base que, en aquest cas, PSOE i Podemos, quedessin quart i cinquè a Catalunya. Perquè si no, en el nostre pensament, s’instal·laria un “apaga i vámonos” molt difícil ja de gestionar des de Catalunya.

Si Democràcia i Llibertat, la força a la qual pertany el President Mas, no obté el primer lloc serà ja quasi del tot impossible gestionar un acord amb la CUP i anem de pet a unes eleccions totalment incertes al mes de març. Segur que hi anem, “de totes-totes”, Si Democràcia i Llibertat és superada per ERC i aquesta tampoc queda primera. Per altra banda, no veig, a hores d’ara, que sigui factible un acord a Catalunya entre la CUP i JuntsxSI abans del dia 20 de desembre. Entre altres raons, perquè la CUP ja fa dies que va anunciar que el que hagi de decidir ho farà, en tot cas, el dia 27 de Desembre. Una setmana després de les eleccions espanyoles.

Per tot això, al meu modest parer, les eleccions del dia 20 de desembre tenen més importància de la que alguns semblen voler donar-li. No són en cap cas unes eleccions alienes al Procés que s’està vivint a Catalunya. El resultat serà molt important per donar una empenta al Procés o per frenar-lo. Un mal resultat de Democràcia i Llibertat i d’ERC pot ser l’inici d’un període de retraïment, amb la consegüent desmoralització i desengany de moltes persones que veien la llibertat de Catalunya a tocar.

9 desembre 2015


1 comentari:

  1. I encara cal afegir les matemàtiques al que dius: la famosa fórmula de Hondt! Les abstencions reforcen el partit guanyador! Com a mínim, els descontents han de votar, ni que sigui emetent un vot nul.

    ResponElimina