26 de desembre de 2015

“Desmuntant SCC” un llibre de Jordi Borràs

Borràs, Jordi.  Desmuntant Societat Civil Catalana. Edicions Saldonar. Barcelona 2015



Aquests dies he llegit el llibre de Jordi Borràs “Desmuntant Societat Civil Catalana”. M’ha semblat un llibre ben estructurat, ben treballat, que aporta moltes dades i amb molta feina al darrere. Dades suficients per reconstruir la breu història de SCC i situar-la cronològicament en una determinada època del Procés Català.

Insisteixo en el fet que és un bon llibre que mereix de sobres el temps que s’hi dediqui a llegir-lo, però que per desgràcia no ens aporta, a part de les moltes dades, cap novetat respecte del que molts ja “sabíem” o com a mínim intuíem que era SCC. En tot cas el llibre de Jordi Borràs contribueix amb la seva informació a verificar i certificar allò que molts ja teníem per cert.

Al llibre es demostra l’artificiositat de SCC i els seus lligams amb grups d’extrema dreta. Lligams que al llarg del temps, de mica en mica, en part ja s’havien anat confirmant i que es van convertir en certesa quan presumptament es va desemmascarar al President de SCC, actuant i amenaçant, darrere el seu àlies de “Felix de Sant Serní de Tavèrnoles". Fet pel qual ha estat denunciat i amb posterioritat imputat.

SCC va néixer per a contrarestar l’ANC i va aplegar tot tipus de personal unionista, però la base sobre la qual es va muntar, això és el que es demostra al llibre, va ser un conglomerat de persones de diversa procedència. Moltes d’elles d’organitzacions situades ideològicament a l’extrema dreta i amb relacions amb altres grups d’aquesta mateixa ideologia.

SCC pretenia crear una organització unionista transversal. Una organització que defensés el “status quo”, o el que és el mateix, la coerció de nou, com sempre, del nacionalisme espanyol de conquesta per sobre del nacionalisme català, reivindicatiu i de supervivència.

El nacionalisme espanyol és un nacionalisme d’imposició, per tant hereu d’unes formes autoritàries que al llarg dels darrers tres-cents anys s’han mostrat de forma tràgica per als catalans i en alguns casos també per a la resta de pobles d’Espanya. Per tant, no és estrany que, malgrat la seva pretesa transversalitat, aquest nacionalisme no pugui defugir la connexió amb aquesta part de la història d’Espanya i amb aquells que la defensen i la justifiquen a ultrança.

El més greu de tot plegat, i al llibre se’n parla a bastament, ha estat la complicitat d’algunes de les forces polítiques democràtiques, com és el cas del PSC, que han donat suport a SCC. Ho han fet de diverses maneres. Per exemple: El primer Secretari Iceta i l’expresident de la Generalitat Montilla han estat presents a actes d’aquesta organització. Actes on també han participat destacats membres de C’s, UPyD i del PP a banda de membres d’organitzacions extraparlamentàries i de clara filiació dretana com PxC, VOX...

No s’entén, sense la pressió d’aquests partits parlamentaris unionistes, la presència que ha tingut SCC, una entitat que no arriba al centenar de socis, en els mitjans de comunicació públics com ha estat el cas de TV3. Ni tampoc com aquest mitjà i altres de públics han passat de puntetes davant les evidències dels lligams de SCC amb determinades organitzacions o quan Josep Ramon Bosch President de SCC va ser denunciat i posteriorment imputat.

Els contraris al Procés Català, els contraris al desig d’independència d’una gran part del poble de Catalunya, no es poden organitzar al marge del nacionalisme impositiu espanyol. No poden fer-ho sense haver de confluir amb tots aquells que volen negar la nostra existència, o justificar-la al servei d’Espanya amb agosarades teories i conjectures històriques que pretenen crear una realitat indemostrable.

L’únic fet històric demostrable és que si Catalunya pertany a Espanya, és per la força de les armes, pel dret de conquesta i per la supressió de les nostres Constitucions i Lleis. Per la repressió sagnant i ferotge i per la prohibició durant molts anys de l’ús normal del nostre idioma i dels nostres costums i tradicions. Tot l'altre, totes les justificacions que es vulguin bastir, no deixen de ser, davant dels fets concrets, ridícules “milongues”.

Per això, sempre que algú vol contrarestar el nacionalisme català, sempre ho acabarà fent des del totalitarisme i l’autoritarisme que està en l’origen del nacionalisme espanyol de conquesta i imposició. Per fer-ho s’haurà d’aliar, o com a mínim no podrà deixar al marge, a organitzacions extraparlamentàries de caràcter ultradretà. Si no és, com el cas de SCC, que els membres d’aquestes organitzacions acaben tenint un paper destacat en la direcció de l'organització.

26 desembre 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada